Llops i Daines viatgem a Maçanet de Cabrenys per passar-hi els campaments de setmana santa
Abans que comencés oficialment la setmana santa, Llops i Daines ja vam marxar en tren amb destinació Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà. El camí va ser llarg, ple d’entremaliadures i bogeries, però finalment vam arribar al poble a l’hora de dinar. Tan bon punt vam recuperar forces, vam agafar les motxilles per arribar al terreny: la Farga de l’Olivet.
Allà va començar el nostre gran repte. El concurs dels concursos, on provaríem la nostra capacitat de supervivència, d’autonomia i de convivència. El primer pas va ser muntar les tendes, per després fer una descoberta del terreny i així conèixer-lo millor. En aquestes vam topar amb el riu de la Farga al costat del nostre lloc d’acampada, i no vam poder deixar-lo estar cap dia.
El segon dia, vam participar en el concurs de la millor coca de setmana santa, on vam escollir el millor pa de pessic mentre ens llepàvem els dits. Després, vam fer una escapada a un petit gorg a prop del terreny, on alguns infants es van mullar els peus i van jugar amb l’aigua, mentre que altres es van atrevir a ficar-s’hi de ple. En tornar, ens trobaríem amb una altra prova: havíem de buscar els ingredients del dinar. I si no els trobàvem tots, no podríem menjar! Gràcies al treball en equip, vam poder agafar-los tots i fer el dinar. A la tarda vam fer un ascens pel riu, en el qual vam poder tornar-nos a refrescar i també saltar pels bassals.
El tercer dia, com és tradició, vam omplir les carmanyoles i vam fer excursió, aquest cop al rocòdrom i els camins de muntanya de Maçanet de Cabrenys. De tornada, vam haver d’assegurar els vents i el doble sostre de les tendes, ja que s’anunciaven pluges a la nit. Tan bon punt vam tenir-les enllestides, vam fer una xerrada sobre el pla d’emergència, a la qual vam adonar-nos de la importància de plantar molt bé les tendes, de mantenir-se alerta i de parar atenció als caps en cas d’emergència.
L’últim dia, vam desplantar el campament i ens vam enfilar les motxilles a les esquenes per dinar al parc. Allà vam esperar l’autobús per tornar a Figueres i d’allà cap a casa. Han estat uns dies molt intensos i plens de riu!
