Del 26 al 31 de Desembre els Pioners i Caravel·les varem compartir uns marevallosos dies de ruta amb el cau de Sa Marjal de Sa Pobla.
Aquesta crònica té quelcom molt especial, compartir uns campaments amb una gent tant meravellosa i haver disfrutat uns dies tan esplèndids, les paraules són difícils de trobar.
Tot comença amb una sortida a les 4:30 del matí des del CAU i amb l’ajuda dels pares ens varem plantar a l’aeroport de Barcelona. Després d’un comiat entre moltes abraçades varem agafar un vol direcció Palma de Mallorca.
Amb un vol de 25 – 30 minuts, i amb alguns nervis per part d’alguns ja estàvem a terres Mallorquines; un cop allà ens varem trobar amb na Neus, a la qual persona agraïm moltíssim la seva ajuda, que ens va proporcionar el menjar dels primers dies. Un cop amb tot el necessari per emprendre la nostra ruta (menys amb el gas pel fogonet) agafarem un bus i tot anar una mica “anxovats” ens varem plantar a Sóller, poble d’inici de la nostra ruta, lloc on agafaríem el GR-221 i no el deixaríem fins l’últim dia.
Després de passar una miqueta de nervis, ja que no trobàvem el refugi on passàvem la nit, finalment varem aconseguir cercar-lo i amb la gran alegria de que tenia llar de foc, i ens donar el calor i el foc per fer el sopar, un sopar pler de rialles que varem compartir tots a al voltant del foc. El cansament es va començar a notar i a les 10h de la nit ja estàvem estirant les màrfegues i ficant-nos dins el sac, així vam passar la primera nit.
Dia 27: Ens varem despertar amb un xic de nervis, ja que era el dia que arribaven les nines de Sa Pobla; tot fent un bon esmorzar i recollint les motxilles el moment va arribar, de lluny ja sentíem que venien i l’alegria va omplir els nostres cossos. Un cop arribades varem fer les presentacions corresponents i deixarem el refugi enrere, carregant les motxilles a l’esquena i emprenent altre cop el GR-221. El nostre estat físic ens va passar una mica de factura a la primera pujada, però amb tota la il·lusió ens situarem al coll de l’Ofre, on varem fer una parada per dinar. Enfilant camí direcció el refugi del Gorg Blau, Sa Pobla i La Bisbal va anar trencant el gel, tot passant per l’embassament de Cúber i envoltats d’un paisatge preciós. Després d’un primer dia de ruta una mica dur, varem arribar al refugi on fent un sopar, jugant a l’assassí i fent un Bona Nit ens varem dir bona nit.
Dia 28: Tot partint del refugi, la nostra ruta continuava, compartint el camí amb un grup d’escoltes de Mallorca, intercanviant experiències i anècdotes, fent de les hores tant sols minuts i dels kilòmetres tant sols metres, el paisatge cada cop més bonic i amb unes vistes úniques. Després d’una bona pujada, ens paràvem a dinar i amb les piles carregades continuàvem la baixada fins a Lluc. Un cop arribats a Lluc varem visitar el monestir i ens varen portar el sopar i les tendes. Malauradament allí acomiadàrem de na Cata i na Tomàs. Finalment varem plantar les tendes i fent una rotllana tots drets menjarem àpats típics de Mallorca.
Dia 29: El nostre últim dia de ruta es va despertar i com cada matí, un bon esmorzar, les motxilles a l’esquena i les cames un altre cop en funcionament. El cansament es feia notar però amb una experiència tant gratificant, l’estat físic passava desapercebut. A mig camí paràrem a dinar i després d’unes partides apassionants a l’assassí, on no hi havia boicot per matar a ningú, tornarem a fer camí fins a Pollença. Més tard els pares de les nines de Sa Pobla ens varen venir a buscar, tot fent camí fins a Sa Pobla on ens dutxarem (moment molt esperat per algunes ) i on vam anar a sopar un àpat típic de la terra. Després d’una passejada per Sa Pobla varem anar a dormir al seu Cau, unes cançons i una mini revisió i cap a dins al sac.
Dia 30: El matí es va llevar i nosaltres també, després d’un bon esmorzar amb una bona xocolata desfeta i una ensaïmada, varem agafar al tren cap a Palma on vam disfrutar d’un dia de passeig turístic per la capital, amb unes guies molt especials, podent admirar llocs on mai més podrem entrar, gràcies al pare de la Victòria! El temps anava passant i el comiat s’anava apropant, un comiat ple d’abraçades, petons i alguna que altre llàgrima !! Tots els moments viscuts ens varen passar amb uns segons pel cap, i tots plegats els guardarem a un lloc molt especial de dins nostre!! Na Carme ens va acompanyar a fer un bon sopar i tot ven tips ens dirigíem cap al Cau de Sant Josep de Palma, que agraïm moltíssim que ens deixessin dormir-hi, i després de fer uns bona nits i fer petar una estona la xerrada, recordant tots els moment viscuts.
Dia 31: Els nostres magnífics campaments arribaven a la seva fi, després de passar una mica d'”estrés” per anar a agafar l’avió, ja estàvem esperant el vol direcció a Girona. Un cop enlairats i passats 40 – 45 minuts ja estàvem a terres Gironines, i retrobant-nos amb els papes !! Camí cap a la Bisbal.
Voldria donar les gràcies a tantes tantes persones per fer possible aquests campaments, que hauria d’escriure una llista molt llarga, però voldria donar especialment les gràcies a la Victòria, per ajudar-nos a fer això possible, a les nines del Cau de Sa Pobla, per fer única aquesta experiència i a la unitat de P/C de la Bisbal per ser com sou, sense vosaltres això si que no podria ser tant especial !!
MOLTES GRÀCIES A TOTS !
Esperem amb moltes ganes la retrobada fins aviat
SEMPRE A PUNT
__
Caps de P/C
(Núria i Martí )
