Segons conten les cròniques de l’època, cap a finals del ja llunyà any 2008, una quinzena de llops i daines (i els seus caps!) es van endinsar en una emocionant aventura que els va dur, per uns dies, a l’Edat Mitjana.
Cap a migdia dels dia 27 de desembre, es varen fer amb el control de la casa de colònies de Sant Martí de Llémena i els escoltes van desplegar tota la seva energia. No cal dir que les ganes de passar-s’ho bé és van fer evidents des del primer moment.
Tot i que la pluja no els va abandonar, pràcticament, fins el dia de tornada (en que va fer sol i bon temps), les activitats previstes (jocs, tallers, danses…) es van poder dur a terme i només es va haver de recórrer al sempre efectiu “art d’improvisació”.
La casa, com que per sort era espaiosa, va servir de “camp de batalla” i allí van poder fer la majoria d’activitats. El joc del Pi, el director, la guerra de cançons i altres jocs es van poder fer com si les haguessin pogut fer a fora.
Els cronistes de l’època destaquen que durant aquells dies els escoltes van tenir temps de voltar pel petit poble i descobrir llocs com el cementiri, l’església i un lloc que no se sap ben bé si és una escola o la sala de balls municipal… Tots aquests llocs eren molt vistosos i ràpid van captar l’atenció dels escoltes bisbalencs.
Com que a l’expedició hi havia molts nens i nenes, les tasques es van repartir per sisenes i tots els grups van fer de tot (fregar plats, cuinar, escombrar, parar taula…). Tots els grups van col·laborar amb moltes ganes i els resultats parlen per si sols.
Entre els moments destacats d’aquest retorn a l’Edat Mitjana, cal posar de relleu, com a mínim 3 moments que van captar molt l’atenció de tots els llops i daines.
En primer lloc, el dia al revés. En aquest dia tant especial varem començar el dia amb un sopar ben suculent i, a la nit, la jornada va concloure amb un esmorzar com cal. Val la pena destacar la sorpresa majúscula que es van endur molts en berenar a base de xuies i patates fregides. La experiència va agradar fins a cert punt que va haver-hi algun eixerit que ja va reclamar tornar-hi en properes sortides.
Segon moment destacat, el joc de pistes. En aquest cas, els llops i daines van posar-se en marxa amb un seguit de proves amb les quals havien de trobar els fragments d’un pergamí que els havia de dur al tresor que el Marqués de Sant Martí havia deixat enterrat feia molts i molts anys. El tresor que es van trobar els escoltes no va ser un altre que un preciós calendari fet a partir d’uns dibuixos que ells mateixos van fer unes quantes setmanes abans. La il·lusió i l’alegria de trobar el tresor es van fer encara més evidents en comprovar com de bé havia quedat aquell calendari fet entre tots.
I, finalment, el moment estel·lar! El moment que tot escolta espera… no, no és pas el de tornar a casa i veure els pares i/o barallar-se amb el germà. És, ni més ni menys, el de l’esperada CEREMÒNIA DE LLIURAMENT DE FOULARDS.En aquest punt àlgid del campament d’hivern, es va preparar una sala amb espelmes enceses, banderoles medievals i els escoltes “veterans” asseguts i esperant lliurar els foulards als nouvinguts. Els “nous” van anar entrant d’un en un i rebent el seu foulard amb molt de goig i satisfacció. Després d’alguna llàgrima d’emoció i de llegir uns textos de benvinguda (els veterans) i d’agraïment (els nouvinguts) es va fer una revisió general dels dies passats a Sant Martí, en la qual es va veure que tots els nens i nenes s’ho havien passat d’allò més bé i que l’experiència, malgrat la pluja i la fred, havia valgut molt la pena.
L’endemà, després de despertar-nos amb una cassolada festiva, varen recollir amb ganes de tornar a casa per tal de poder explicar l’experiència medieval a amics i parents.
Malauradament, les cròniques s’han anat perdent amb el pas dels segles i tot això només és part de la llegenda que avui dia s’explica per aquelles contrades.
La Bisbal d’Empordà, 28 de gener de 2009
Altres grans moments de la història:
– Quan els caps es van quedar sense macarrons per dinar (vés per on, van fer curt…).
– Els balls del Tio Pep.
– El sopar interactiu (on cada nen, a partir del que posava al seu paper i veient que feien els altres, havia d’actuar d’una determinada manera).
– Els temuts gomets vermells i els desitjats gomets verds.
– Els poemes d’amor escrits per a la estimada del torbador Esteve del Cul Gros.
( 😉 i en els propers dies penjarem les fotos!!! ESTIGUEU ALERTA!!!)
