L’excursió semblava estranya, ¿Aiguabarreig?, Què és això? Què hi farem? … Doncs la veritat que ha valgut molt la pena. Més de 4 hores d’autocar per arribar a Serós-Massalcorreig, a l’altra punta de Catalunya, ja tocant amb l’Aragó, on tres rius importantíssims (Ebre, Segre i Cinca) es troben, i és aquest punt el conegut com Aiguabarreig.
A les 12 del migdia del dissabte arribàvem a Serós i ens rebia en Sebastià, en Francesc i en Dani (que han estat els responsables de tota aquesta moguda). Allà l’alcalde de Serós i en Guillem Chacón ens introduïen a la realitat de la zona i la importància ecològica d’aquesta. Després en Francesc s’ha encarregat de fer-nos 5 cèntims de tot el que veuríem i faríem durant el cap de setmana.
Feta la introducció hem agafat i hem anat de Serós a Massalcorreig on hem dormit en el Casal de Joves. Allà hem dinat en un bonic parc, i ben dinat hem visitat el centre de natura del poble on hem pogut veure tot tipus de figures artificials de la fauna que habita la zona. Un cop hem vist el que hi havia hem anat sobre el terreny a mirar ocells, el que ens ha passat és que l’hora no era la millor i hem vist un nombre reduït de cames llarg i hem sentit algun que altre ocell. També hem pogut aprendre a interpretar les petjades dels animals i reconèixer-les i també saber com replicar-les.
De retorn al casal, en Sebastià, en Francesc i en Dani amb molta empenta i ganes ens han ensenyat antigues cançons escoltes, que s’emmarquen dins del projecte de la Fundació Sans, Escolta i Canta.
Ben sopat hem jugat a l’oca, però era una mica especial perquè tenia tot un seguit de proves, preguntes i endivinalles que s’havien de passar per tal d’avançar al llarg del taulell.
Al matí, doncs com sempre, aixecar-nos aviat i recollir, sempre amb lema de deixar-ho millor que ho has trobat. Després amb agafat l’autocar i ens hem acostat a fins a Mequinensa, primer hem vist com el Cinca desembocava en el Segre i posteriorment hem vist com el Segre desembocava en l’Ebre. Un cop vist això ens hem arribat a l’Escola de Natura d’en Guillem i hem ajudat a fer un tall del jardí de papallones, en concret hem acabat la tanca que el delimita. També hem aprofitat el temps per fer menjadores per les mallerengues i hem substituït les velles que ja no quedava aliment.
Al final del matí hem fet un taller molt bonic que ha consistit en pintar en una fusta un dels ocells emblemàtics de la zona, i llavors amb els ocells de tots hem fet un amic invisible, de forma que cadascú s’ha endut l’ocell d’un altre com a record.
Ha estat un cap de setmana d’aquests que són impossibles d’oblidar! Sobretot gràcies a la gent de Sant Pere de Figueres i a en Sebastià, en Francesc i en Dani de la Fundació Sans.
Moltes gràcies a tots per fer-nos passar un cap de setmana tant divertit!!!!
