Déu ni do quina ruta, quina intensitat, quines ganes de passar-s’ho bé, quines ganes de pedalar, quines ganes de cantar, de muntar i desmuntar, de jugar i de treballar, … Déu ni do quina unitat.
Un cop més, hem superat amb nota el repte. Semblava molt difícil que poguessim fer la ruta que estava planejada, però al final el temps, les lessions i les bicis ens han respectat i l’hem pogut completar.
El que més ens sorprén es que arribant a la Bisbal demanaven el noi i les noies de la unitat continuar pedalant fins a Olot. Pot ser la propera vegada ens ho plantejarem, o potser encara farem més quilòmetres amb la bicicleta, qui sap, el temps ho dirà…
