Dissabte 29,
Un cop ens vàrem aixecar tots (molt ràpid) amb les sardanes, esmorzàrem i aleshores sortírem a fora a cantar l’himne, el tren de rentatge i a jugar (que així ens despertem), els jocs eren aquests: PI, PI, PI, PI, El boti, el boti, el boti, el boti, etc…
Ens anàrem a cuinar el dinar i sorpresa!! no teniem prou carn picada per fer el sofregit, i com a solució aprofitàrem les salxitxes per cuinar. Com que ens acabàrem les salxitxes i en necessitàvem més en Dani va agafar el cotxe i amb les nenes vàrem anar a comprar (tot un festival, us recomano no anar-hi mai, ja que SORPRESA ens tornàrem a deixar de comprar les salxitxes).
Mentre tant els que es varen quedar a la casa varen seguir confeccionant la cortina de macramè (que encara s’ha d’acabar). Un cop vàrem arribar els que anàrem a comprar començàrem el joc de pistes del Bandoler Serrallonga, però SOPRESA
vàrem haver d’anar al CAP per una petita incidència (tranquils no res greu). Per sort vàrem arribar a temps per veure com els nens trobaven el tresor amagat, la carta d’en Serrallonga dins una ampolla.
Entre el sopar i la guerra de cançons va arribar el quart membre dels mestres catalanets, la Mireia. Ens posàrem a jugar una mica a fora al Tot Si Val mentre els altres mestres preparaven la festa, la qual va triumfar entre totes les festes mundialment conegudes (BRUTAALLLLLL), ballarem, ballarem, cantarem, i cantarem i quan ja no podien ni obrir els ulls anaren a dormir.
Molt entrada la matinada va haver un comando de pintors al pis de d’alt, altra vegada, curiosament, els nens varen acabar amb un altre PICASSO a la cara. (aquest cop amb textures).
Diumenge 30,
Ens hem aixecat, hem recollit la casa amb l’ajuda dels nens i alguns pares molt matinadors, i un cop estava tot nèt com una patena hem fet pagar les panyores de la K i la posterior revisió de com ha anat el campament. (molt guaiiiiiii).
I amb l’hora dels adèus despediem un campament ben rodó i divertit!
VISCA CATALUNYA!
SORPRESA
