Qui ho diria que avui es convertiria en l’etapa més dura en bici. De fet, ja hem començat al matí havent de canviar l’Elena per la Mireia, perquè l’Elena no es trobava en condicions d’anar amb bici. Hem sortit de Lezignan a les 10 del matí i bufava molt de vent, aquest vent ens està acompanyant tot el campament.
L’etapa estava anant molt bé fins arribar a Somail on hem parat a esmorzar, a partir de llavors se’ns ha encreuat l’etapa, 15 km on hem trobat el vent de cares, això ha dificultat molt aquest tros final de l’etapa.
A més a més ens havíem proposat arribar a Capestang (final d’etapa per dinar) i hem arribat i hem dinat a les 3, ben reventats i cansats. Avui hem fet 45 km, i per tant ja hem passat dels 200.
A la tarda hem fet la descoberta de Capestang i hem berenat molt i molt, després hem fet la partida diària al “tot si val”.
L’etapa de demà és la última amb la bici, esperem arribar al mar mediterrani després de 240 km de canal. Els nens estan molt il·lusionats i volen veure els dos finals que té el canal, això convertirà la darrera etapa en l’etapa més llarga, ja que haurem de fer 65 km aproximadament.
Tots seguim molt bé, evidentment hi ha alguna rascadeta, algun blau,… Les pedres i les arrels segueixen fent estralls.
Nota pel dinar de dissabte: l’Enric, la Txell i l’Adrià tenen gana, sempre repeteixen de tot!!! Però tranquils que no s’han engreixat.
