Tot va començar el juny de 1997 quan essent el meu primer campament d’estiu com a llop els caps ens van portar a Beget. Quan vam arribar ningú es pensava el final que tindria aquell campament.
Per arribar al camp on havíem d’instal·lar-nos havíem de travessar un riu que en aquell moment podríem dir que gairebé estava sec. El primer dia feia un dia esplèndid. Vam muntar les tendes a la part més baixa del camp i a la més alta hi vam construir la cuina i dues taules per fer-les servir de menjador, a l’altre extrem del camp es van construir les latrines a les quals s’hi va posar parets per tenir una miqueta d’intimitat.
El 2 primers dies tot va anar perfecte però a l’arribar el tercer dia el temps va canviar i va començar a ploure, llavors ens vam posar a les tendes a esperar que pares però sorpresa no va parar amb tot el dia.
El quart dia al matí vam poder sortir a fer alguna activitat però aviat van tornar els núvols i la pluja però aquesta vegada amb més força, a l’hora dels àpats passaven els caps per les tendes i ens donaven el menjar que tocava, aquella nit però va ser la més llarga que jo recordo. Desprès de sopar va començar tot, la pluja es va intensificar i ens va començar a entrar aigua per la porta de la tenda però llavors la vam frenar amb mantes i altres peses de roba per intentar que no ens entres aigua, a la meva tenda vam aguantar unes quantes hores però a la tenda del costat sentíem que la tenda la tenien inundada i que se’ls hi estava desmuntant. En aquells moments va arribar al nostre campament en Xeve (cap de R/NG) per ajudar-nos però per arribar al nostre camp va haver de travessar el riu que abans era un riuet i ara era un riu amb una força impressionant. Ell va emportar-se els de la tenda que es desmuntava i als altres ens vam repartir entre un iglú, la tenda dels caps i una de les tendes de nens la qual aguantava i com vam poder vam passar la nit. L’endemà quan ens vam aixecar plovia molt poc i vam poder sortir de d’iglú i tendes i vam anar a mirar com estaven i podríem dir que totes tenien un pam d’aigua, llavors ens en vam anar a esmorzar i aquell dia recordo que vam menjar mitja llesca de pa amb nocilla, si volíem alguna tomàquet i ens vam veure la poca llet que quedava a galet. Un cop vam esmorzar l’ambient va adquirir una certa tensió i alguns meus companys no podien aguantar les llàgrimes i ploraven a la desesperada fins que va arribar un dels caps el qual només recordo el cognom Palet i ens va dir que marxaven del camp i que ens portarien a una casa molt a prop d’allà. No ens vam emportar absolutament res i ens vam encaminar cap a la sortida del camp però no la que vam fer servir el primer dia per entrar sinó una altre ja que per allà era impossible travessar el riu. Quan vam arribar al costat del riu vam veure que hi havia una corda lligada d’un arbre a un tractor i ens van explicar que per travessar-lo ens havíem d’agafar de la corda tant fort com poguéssim i anar avançant però sobretot sense deixar-la anar.
Recordo que quan em va tocar a mi jo estava totalment mort de por i molt nerviós però em vaig agafar fort a la corda i vaig començar a avançar però més o menys a la meitat del riu em vaig adonar que no tocava de peus a terra i em vaig espantar però com que no ens podíem parar vaig seguir fins arribar al tractor i ja dalt del tractor vaig començar a observar les bambes que tenia plena d’aigua.
Llavors ens van portar cap a la casa i a l’arribar vam entrar al garatge i ens van dir que ens ajupíssim però un dels que érem no ho va fer i va donar-se un cop de cap amb la paret que afortunadament no va ser res. Allà ens vam reunir amb els altres que ja estaven menjat de tot i calentons i això realment ens va fer una mica de ràbia però no gaire. Desprès van venir els pares a buscar-nos i vam tornar a la bisbal.
Jordi Roldós
