Llops i Daines ha explorat la diversitat funcional, habitualment confosa amb minusvalidesa o discapacitat, terminologies que s’han utilitzat sempre però que estan mal plantejades
Una persona amb diversitat funcional, com pot ser la ceguera, la sordesa o anar amb cadira de rodes per desplaçar-se, no és menys capaç ni menys vàlida per dur a terme qualsevol activitat. A partir d’aquesta descoberta, Llops i Dines van comprendre que les persones amb diversitat funcional tan sols requereixen d’un seguit d’adaptacions per incloure-les en les activitats de la vida quotidiana.
Per això, la branca va experimentar altres possibles maneres de comunicar-se a partir de jocs com el matabolets o el telèfon. Cada infant havia de jugar amb una premissa que determinava com seria la seva comunicació, com no poder parlar, haver de parlar en anglès o comunicar-se amb dibuixos. Amb tot això, els jocs es van poder desenvolupar amb normalitat, provant un cop més que la diversitat funcional no ens treu capacitats.
Per acabar, Daines i Llops van rebre la visita de la Laia Sánchez, que va venir a explicar la seva experiència com a persona sorda. La Laia, estudiant de del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Ingetració Social, va ajudar la branca a desmuntar els falsos mites que s’estenen sobre les persones amb diversitat funcional. Per exemple, encunyar la paraula persones “sordmudes”, terme erroni, ja que les persones sordes tenen una afectació al seu sistema auditiu, però no tenen les cordes vocals afectades com les pot tenir una persona muda. Per tant, les persones sordes són únicament sordes. A més, hi ha persones sordes que no només emeten sons, sinó que poden parlar la llengua oral, però depèn de la casuística de cada persona.
La Laia Sánchez viu a Barcelona, practica esports de muntanya i li encanten els paratges naturals. Actualment és usuaria de la llengua de signes catalana, i a més a més parla el llenguatge oral, però recentment ha perdut l’audició. Així doncs, la Laia va compartir amb Daines i Llops la seva experiència personal i va ensenyar a la brancal’abecedari de la llengua de signes catalana, i a partir d’aquí van poder fer el seu nom signant, és a dir, en llengua de signes.
Gràcies Laia per ensenyar-nos a veure el que no és visible a ull un i a fer-nos adonar que la comunicació no té límits!
