El passat 6 d’Agost 9 Pioners i Caravel·les van iniciar un llarg viatge fins a Suïssa per viure 8 dies en el Internacional Scout Center a la vall de Kandersteg, al vell mig dels Alps.
Així doncs el dia 6 d’Agost vam agafar un vol ben d’hora per volar fins l’aeroport de Ginebra, després d’una hora i mitja de vol ja estàvem a terres Suïsses, on la meteorologia ens va donar la benvinguda, pluja i molta fred. Des de Ginebra vàrem agafar un tren fins a Berna, i de Berna un altre tren fins Spiez i finalment fins a Kandersteg, la part alemanya de Suïssa. Després de tot un matí de viatge començava el nostre somiat projecte.
Per arribar al centre vam haver de caminar una mitja hora des de l’estació de trens, ja que el bus de línia que t’hi portava directe, que pels escoltes era gratuït, havíem d’esperar una hora. Així doncs abrigats i amb les capelines i els paravents posats enfilàvem camí entre una lleugera pluja que anava caient, el cel estava molt tapat i no veiem les imponents muntanyes que ens rodejaven. Fent camí en direcció al centre ja ens vam anar trobant els primers foulards, un dels primers que ens vàrem trobar van ser uns escoltes de Barcelona, que justament coneixien a l’Eva Roldós (que petit és el món). Mitja horeta més tard ja estàvem dins el camp, si si després de passar-nos el curs mirant fotos de com era tot ja ho teníem allà davant nostre.
En arribar els caps vam anar a fer el check-in dins el camp, on un pimkie, l’Abdalah, ens van donar tota la informació i normativa dins el camp, i ens van fer un mini tur per les instal·lacions i ens indicaren quina seria la nostra parcel·la, els lavabos, la zona de reciclatge (s’havia d’anar a reciclar cada dia i el reciclatge era molt selectiu!), la zona d’anar a buscar llenya, etc …
Un cop vam saber tot el funcionament, i el nostre cotxe d’intendència va arribar amb tot el material per muntar el campament, ens vam posar mans a la obra, sota una fina pluja que no parava de caure, vam instal·lar-nos a la parcel·la 29 on ens va quedar un campament la mar de xulo, just acabats ens vam posar a sopar ja que l’horari suís és el de sopar a les 6 de la tarda, i per no fer tard a la primera activitat dins el camp, l’International Evening, on cada grup d’escoltes de dins el camp exposava les seves tradicions culinàries, culturals i escoltes, on nosaltres ens vam muntar una taula, on vam portar fuet i altres “souvenirs“. Aquesta activitat es va fer dins una sala ja que la puja cada cop era més intensa. Allà dins ja vam fer les primeres amistats, amb una colla d’escoltes valencians i algun altre d’Alemany.
Ja acabada l’activitat tothom va anar a les tendes per acabar de fer el bona nit i anar a dormir, nosaltres vam cantar algunes cançons amb els nostres nous amics valencians. Una petita revisió i a dormir, ja que la hora de abaixar el volum és a les 22:30h.
Dia 7: Després de passar la primera nit dormint a 1.400 m d’altura i amb una temperatura nocturna d’uns 8-9 ºC ens vam aixecar amb un sol espatarrant, per sort, ja que les nostres cares es podia veure la fred que havíem passat durant la nit !! Al llevar-nos vam poder apreciar, ara sí, les imponents muntanyes que ens rodejaven, la veritat és que no podíem parar d’observar el nostre entorn, era de pel·lícula.
Bé el segon dia el vam aprofitar per conèixer bé el camp, familiaritzar-nos amb l’entorn i fer alguna que altre presa de contacte amb els diferent escoltes que hi havien instal·lats. Després d’un parell d’activitats de relació d’amistat, ens vam posar a fer el dinar, i aprofitàrem per organitzar-nos en les diferents tasques, organitzant una roda de servei i una graella de regularitat intestinal. Després de dinar vam aprofitar el bon dia que feia per anar a visitar el poble de Kandersteg, on pel camí també vam anar a visitar un salt d’aigua que queia de l’altiplà d’Allmenalp, la veritat és que va ser un moment de contacte amb la naturalesa bestial, ja que ens vam col·locar casi sota on hi havia la cascada i era impressionant el soroll de l’aigua, vam sortir ven molls d’allà, després d’una bona sessió de fotos tornàrem a enfilar camí fins a Kandersteg.
La veritat és que ens vam quedar enamorats d’aquest poble, la construcció era típica alpina, tot estava en harmonia amb l’entorn i cada raconet de jardí que hi havia estava molt cuidat, el verd que s’hi veia era preciós. Quan ja estàvem atenuats de observar l’entorn vàrem agafar el bus de línia fins el camp, per fer el sopar i les activitats que feien dins el camp organitzat pels pimkies, que són l’staff que s’encarrega d’organitzar i dirigir el camp. La vetllada la vam anar a fer a casa dels veïns alemanys que teníem, i vam poder compartir uns bons moments amb ells, vam al·lucinar amb les seves tendes !! Després ens van convidar a un menjar típic alemany, consistia en agafar massa de pa enrrollar-la en un pal, posar-hi un àcid estrany i sal gruixuda, i assentar-se a la vora del foc i anar fent el pa, un cop fet es menjava amb una salsa de formatges, els bisbalencs no vam fer un lleig i cada un de nosaltres ho vam provar. Finalment vam compartir algunes cançons mentrestant la nit anava caient i el foc de camp s’anava apagant, tot seguit vam anar a dormir.
Dia 8: Ens llevàvem amb les piles carregades, per fer la macro ! La macro excursió que teníem preparada, el planning era pujar fins el llac Oeschinensee, amb telecabina i acabar de pujar el cim del Fründenhütte a 2.562 m d’altura. Les expectatives eren bones ens esperaven unes 3 hores i mitja de caminada amb un desnivell 1.000 m.
Tot començar la ascensió el ritme era molt ràpid i a la mitja hora vam haver de parar a menjar alguna cosa més sòlida i xocolata per evitar que les forces caiguessin. Després de 3 hores i mitja i amb algun que altre tram força dur, i algun altre molt tècnic on t’havies d’aguantar amb cordes i vigilar on posaves els peus, ens vam coronar el cim, realment estàvem força cansats però les vistes des d’allà a d’alt ho treien tot, teníem les vistes de casi tota la vall i l’altre banda podíem veure un gran glaciar; unes fotos amb la nostra inseparable senyera i fent un bon àpat, ja estàvem altre cop de tornada. Un grupet vàrem agafar un bon ritme de baixada, de vegades massa ritme i tot, pel camí ens vam trobar uns catalans de Vic que van ser molt simpàtics amb nosaltres. Al cap de 2 hores ja tornàvem a ser al llac i sense pensar-nos-ho alguns valents vam fer una bona capbussada que ens va anar de perles per refer-nos de la llarga caminada.
Estava un xic freda però dir que t’has banyat a 1.500 metres al mig dels alps no hi ha fred que ho impedeixi !
Recuperats de la caminada vàrem fer una baixada pel rodelbaden, que és un tobogan on vas sobre una vagoneta i fas un circuit va ser una interessant baixada ! Finalitzats ens dirigírem direcció al camp per sopar i realitzar les activitats dins el centre. Per acabar de arrodonir el dia una vetlla a la vora del foc amb uns núvols de sucre.
Dia 9: Recuperats de la macro d’ahir, vam agafar el tren en direcció a Berna, on vam poder fer una mica el “guiri” visitant en nucli antic de la ciutat, i refrescant-nos a les fonts que hi havien en una plaça. Recorrent els carrers de Berna vam visitar la catedral, el petit zoo d’ossos que hi ha a la ciutat, símbol de Berna, i tot menjant un Kebab suís, deixàrem una estoneta lliure per comprar alguns records per les famílies i amics. De retorn cap al centre, vam poder observar els magnífics paisatges que hi han, aprofitant el gran dia de sol que ens estava fent. Arribats al camp sopar i activitats de reptes dins el camp, vetlla amb el foc de camp i a dormir aviat que l’endemà ens tocava aixecar-nos a les 3 de la matinada per anar a veure la sortida del sol des de Allmenalp.
Día 10: Sonava el despertador a les 3 en punt del matí, el cel era molt estrellat i feia una fresca que ens va despertar de cop, abrigats fins a d’alt de tot començàrem la caminada juntament amb l’AE Argila de València, amb els que compartírem tot el viatge, el primer tram es va fer força dur però l’experiència de caminar entremig dels Alps amb la llum del teu frontal era molt excitant. A mitja hora d’arribar a Allmenalp els valencians pararen a esmorzar, mentrestant nosaltres continuàvem caminant, ja veient claror entre mig de les muntanyes. Arribats allà i agafant una bona posició començava l’espectacle, s’ha de dir que el dia era magnífic no hi havia ni un núvol però ens esperàvem veure el sol, però dins la vall només veiem l’alba ja que el sol sortia a les 10 i mitja i nosaltres estàvem allà des de les 6:30. Menjant alguna cosa per recuperar forces i fent la foto de rigor, els bisbalencs vam començar a baixar, el cansament ja es començava a notar als nostres peus i cames però amb l’alegria de l’Anna Soriano i la resta de la unitat es va fer curt i tot !
A les 8 del matí ja estàvem al centre i ja havíem fet una excursió, això és aprofitar el dia !!!
Després d’una bona dormida, vam anar a fer unes compres a Kandersteg, tornant ja preparàvem el sopar que al vespre hi havia el campfire de KISC.
Per alguns va ser un dels millors moments del campament, en el campfire es reuneixen tots els escoltes i guies del centre en un amfiteatre fet de pedra, es fa una petita cerimònia per encendre el foc central i on els agrupament poden fer un ball, cantar una cançó o les dues coses a l’hora. Els Bisbalencs no vam ser menys i vam deixar un bon regust de boca a tots els participants, van ser moments molt emocionants, ja que el nostre ball vam fer participar a tothom qui vulgues. Veureu uns vídeos on es pot apreciar l’ambient que s’hi respirava ! Escoltisme pur i dur !
Finalitzat el camfire vam fer vetllada a la vora del foc amb els valencians tot cantant algunes cançons que ens van ensenyar … Maria rosa que bona estàs …. ho deixo aquí ! En acabat a dormir.
