El passat dissabte 22 i diumenge 23, tot l’Agrupament vam marxar cap a la Pobla de Cérvoles per tal de dur-hi a terme la sortida del PAS.
Aquest any fórem més de 80 persones entre infants, joves i caps; i amb totes les branques presents.
Dissabte al matí vam agafar l’autobús a La Canonja per anar directament cap a La Pobla de Cérvoles. Al ser tanta gent, haguérem d’ocupar dos autobusos així que els més petits van anar en un i els més grans en un altre.
Un cop a lloc, vam esmorzar tranquil·lament a la plaça del poble i, tot seguit, vam instal·lar-nos a la casa. Abans de dinar, hi va haver la presentació de l’eix on, els infants i joves havien d’ajudar a quatre simpàtics viatgers a fer la volta al món. També tinguérem temps de fer un petit espai de branca on cada una d’aquestes es va separar per treballar amb els seus companys i companyes.
Després de dinar, ens vam posar les motxilles a l’esquena i vam anar de ruta! Tot i ploure una mica i, fins i tot, haver-hi boira, vam gaudir del paisatge i de les vinyes que hi havia en aquella zona. Finalment, al arribar al poble vam berenar tots plegats. Tot seguit, hi va haver un espai d’eix on cada grup d’infants i joves va haver de competir contra els altres grups per tal d’aconseguir el millor lloc per l’avió que ens portaria a Brasil i continuar la nostra aventura. Els de primera classe (i guanyadors de les diferents proves) van gaudir d’un viatge ple de privilegis i comoditat. Els de bodega, però, no poden dir el mateix!
Després de sopar, va venir un dels moments més esperats pels nens i nenes: la vetllada. Primer de tot, ens vam dividir per branques i vam jugar al tot s’hi val. Infants, joves i caps ens ho passàrem d’allò més bé competint amb les altres branques. Al finalitzar el joc, aparegueren els quatre viatgers, els quals van explicar que no els hi quedava ni una sola moneda per fer l’últim trajecte del viatge i que necessitaven l’ajuda de tots i totes per arribar a la Pobla de Cérvoles. Tot l’Agrupament vam començar a fer una cadena de roba gegant però, hi havia un problema; la cadena no era suficientment llarga per arribar a la nostra destinació. De sobte, una de les branques va adonar-se que si ajuntàvem les peces de roba de totes les branques podríem arribar-hi! I sí, així va ser, al ajuntar-les totes vam aconseguir arribar a la nostra destinació. I, a que no sabeu quina branca va adonar-se’n? Els Castors i Llúdrigues!
Diumenge al matí van arribar els pares i mares i, amb ells i elles vam fer jocs a la plaça per tal de fer més coneixença amb les famílies. Finalment, vam dinar, com cada any, tots plegats.
Ens veiem dissabte al cau!