Cançons escoltes

Arrels

Cal que deixi la meva casa

i prengui el bastó

cal que amb una esperança

trenqui la tristor,

faré una cabana

de pedra i de fang

on la terra em doni

el meu guany.

Clavaré les meves arrels

creixent de cara al cel

donaré fruit abundós,

i l’hivern em despullarà

de neu em cobrirà

neu que fondrà poc a poc

Després de la lluita intensa

vindrà el repòs,

deixaré la terra abonada,

pel meu esforç.

Els fills que em segueixin,

potser marxaran

pero vagin on vagin, constants.

Clavaran les…

 

Fent camí

Fent camí per la vida

ens tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang

com han fet molts.

Compartir el poc aliment

que porto al meu sarró,

tant si m’omple la joia

com si em buida la tristor.

Vindran dies d’angoixa,

vindran dies d’il·lusió-

Com la terra és incerta,

així sóc jo.

Dubtaré del compromís

i, a voltes, diré no.

I em mancarà quan calgui

decisió.

Però lluny, a l’horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent)

Ja lliure de l’engany (m’empeny endavant)

veuré milers, com jo, (són els homes)

que van venvent la por (que van vencent la por)

Alleugeriré el pas (és la joia i l’esperit, la força del crit)

duent amb mi el sarró (que em guia davant)

i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)

el pas dels meus companys

endavant

Cant de la promesa

Davant teu s’allunya el camí,
fuig i t’invita,
entre marges de romaní
tots en florida,
és la veu que vespre i matí llança
una crida infinita.

Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

És la ruta dels forts, dels grans,
dura i amable,
ella ha vist la marxa dels sants
vers l’immutable,
de llur peu l’empremta guardant
en sa pols venerable.

Ohé! Minyó! Minyó!
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

Quan al jorn morint bosc enllà
la nit avança,
d’esperança cobert t’adorms
sens cap temença,
i la veu del Senyor tan sols
serà ta recompensa.

Ohé! Minyó! Minyó!
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

 

Cant de la promesa

Davant de tots em dono, pel meu honor,

i a vós sols m’abandono, Déu meu, Senyor!

Preneu la prometença que us faig joiós:

el cor, la sang, la pensa seran per vós.

Compliré sens fatiga el meu servei,

la llei escolta em lliga a vostra llei.

A punt d’ajudar els altres sempre estaré

i de la pàtria els deures jo compliré.